'Els contes més bells', de Hermann Hesse: relats a l’altura del títol

Interior de la Casa Museu de l'escriptor Hermann Hesse a Suïssa

Hermann Hesse (Alemanya 1877 – Suïssa 1962) podria haver esdevingut teòleg però va abandonar-ne els estudis molt aviat. A aquest fet segurament li devem molt, ja que, si no, probablement hauria esdevingut religiós, no hauria viscut totes les experiències que va viure i no n’hauríem rebut aquesta obra literària tan magnífica.

Hesse va escriure més d’una vintena d’obres, entre les quals destaquen Sota la roda (1906), Demian (1919), Siddharta (1922) i El llop estepari (1925). Llibres com aquests el van portar a guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 1946.

Els contes més bells (La Magrana) recull setze relats de temàtica variada, on Hesse demostra que és un virtuós de l’escriptura i fa honor al títol del volum. Tots els contes valen molt la pena i deixen una empremta en el lector.

L’escriptura de Hesse és molt descriptiva i això ens fa entrar dins de les narracions com mai. Té un estil pulcre, quasi refinat, segurament lligat al seu perfeccionisme. Alguns contes tenen un deix clarament melancòlic, altres desprenen ironia.

En la traducció de Pilar Estelrich cada paraula és escollida amb encert.

Els contes que m’han agradat més:

- “El vell hostal del sol”. Conta la història d’aquest antic hostal que es converteix en una casa de beneficència, amb uns hostes ben peculiars, el caràcter i l’humor dels quals és descrit amb detall, ja que en aquests personatges rau la grandesa del conte.

- “Dels temps de la infantesa”. Explica la història de dos nens, que, tot i ser dura, està descrita amb molta bellesa.

- “El pare Mathias”. Un rector es veu immers en tot un problema durant una escapada per recollir diners per a l’Església.

- “La ciutat”. L’autor tanca amb destresa tot i un cicle i podem dir que el conte acaba tal com comença.

- “Una classe interrompuda”. Ens recorda les vivències de la infància a l’escola i les trampes dels infants per amagar allò que saben que no serà ben vist pels pares. Per la claredat i els detalls d’aquesta història el lector arriba a pensar si és autobiogràfica.

Hesse va escriure tant novel·les com contes i poemes. En part de la seva obra hi trobem influència orientalista. D'altra banda, fins al centenari del seu naixement se n’havien escrit més de 200 tesis doctorals, uns 5.000 articles i cinquanta llibres.

L’enllaç

https://culturainquieta.com/es/inspiring/item/10370-10-frases-de-hermann-hesse.html

Aquest interessant enllaç ens permet conèixer la faceta de pintor de Hermann Hess, i llegir-ne algunes frases plenes de saviesa que traspuen la seva personalitat, com ara:

“N'hi ha que es consideren perfectes, però és només perquè s’exigeixen menys a si mateixos”.
“La vida de l’home és un camí cap a si mateix, l’assaig d’un camí, l’esbós d’un sender”.
“Fer versos dolents proporciona més felicitat que llegir els versos més bells”.
“Els llibres només tenen valor quan condueixen a la vida i li són útils”.
“La bellesa no fa feliç al que la posseeix, sinó a qui pot estimar-la i adorar-la”.
“La felicitat és amor, i no una altra cosa. El que sap estimar és feliç”.