L’any que ens va canviar la vida
La mare va morir el 5 de juny de 1999. Tenia 46 anys i, justament, l’endemà n’hauria fet 47. Va ser després de començar a trobar-se malament i passar uns quants mesos a l’hospital (pocs), a Barcelona, en què, nosaltres, les seves filles, l’anàvem a veure cada cap de setmana. D’aquells dies, en recordo la intensitat dels moments viscuts, de veure-la algun dia bé, però la majoria patint. De costar-me voler acceptar la realitat d’uns fets massa durs per a una noia (nena) de 17 anys. Entre setmana, mentre el meu pare no se separava d’ella a l’hospital, jo m’estava a casa dels meus tiets, on van poder descobrir la dinàmica que tenia d’exigir-me tant en el estudis que em quedava fins a les tantes per repassar el temari que entrava a l’examen de l’endemà. El que era vist com una virtut, aviat va acabar-se’m menjant. Ho dic perquè, l’any a sobre que morís la mare, vaig tenir greus problemes per seguir el curs de segon de Batxillerat amb normalitat. De fet, vaig arribar a faltar mol...
