Llums i ombres de la vellesa

Avui, per raons que no venen a tomb, em toca afaitar el meu pare. Penso que miraré de no utilitzar diminutius per dirigir-me a ell (la veritat és que no els uso mai amb el pare), però si que m’hauré de mossegar la llengua per no dir-li “Va, papa, que ara ens afaitarem”, és a dir, per no fer servir aquesta primera persona del plural que s’usa, sobretot, amb la canalla.

M’estic llegint el llibre de ficció Ese imbécil va a escribir una novela, de Juan José Millás. El volum tracta, entre altres temes, del misteri de la identitat i té un capítol en què l’autor escriu, a través del personatge principal, sobre la vellesa.

Adolescència i vellesa, dues cares de la mateixa moneda

Diu coses tan interessants com que aquesta etapa té punts en comú amb l’adolescència, ja que ambdues arriben de cop a la vida de les persones. I, tant els que encaren la vellesa com l’adolescència, “no entenen la llengua que parla el seu cos”. A més, afegeix: “La vellesa es manifesta de manera menys lineal que les altres etapes de l’existència”, ja que en determinats aspectes una persona es pot trobar millor als setanta que als seixanta.  

En la vellesa i en l’adolescència hi ha misteri i, per tant, “estranyesa d’un mateix i del que t’envolta”.

 Mantenir la qualitat de vida dels ancians

El capítol parla de la geriatria a través de la conversa del protagonista amb una geriatra, que, per exemple, diu: “hi ha una forma de discriminació basada en l’edat que implica no proporcionar als adults més grans els serveis mèdics que necessiten”. També afirma que és molt important valorar la salut mental de les persones de la tercera edat: si tenen depressió o ansietat o algun trastorn afectiu. Afegeix que la geriatria “consisteix a intentar mantenir la capacitat funcional i la qualitat de vida de la persona fins a l’últim moment” i diu també que els adults més grans “estan molt sols, que les famílies se’n despreocupen i les xarxes socials tendeixen a debilitar-se”.

L’‘edatisme’ o discriminació d’una persona per l’edat que té

Expressa que “hi ha edatisme”, per exemple, als hospitals, quan als ancians se’ls situa al final del passadís perquè no molestin o quan els diuen que orinin als bolquers, encara que siguin persones capaces d'aguantar-se les necessitats. O en cas que els continguin mecànicament per no haver d’estar pendent d’ells.

Un altre geriatre consultat pel protagonista del llibre afirma que la geriatria “posa el focus en l’autonomia del pacient”. Diu que tots els mals del vell s’atribueixen de manera automàtica a l’edat, que no es contempla la possibilitat que estigui deprimit, per exemple.

L’encaix difícil de la persona gran en la família i en la vida

El geriatre explica que l’octogenari “veu els seus fills i nets no poden estar tan pendents d’ell com el ho va estar dels seus pares o avis”. L’avi no sap gaire com encaixar en aquesta situació i perd el rol de persona gran com a garant del llegat familiar i dels costums”. I afegeix: “Els canvis en la manera de comunicar-se han estat una bomba per als més grans”.

Diu que li arriben molts professionals jubilats que es pregunten: “I ara, què”. Es qüestionen on els situarà la família i el món en general, ara que ja no són productius. El geriatra expressa que “es tracta de conformar una història de vida a partir d’aquí, sobretot per a aquelles persones la vida de les quals estava molt relacionada al rol professional”.

Imatge de Savinevanerp

Hi ha un contrast important entre la informació que conté el llibre de ficció que m’estic llegint i l’entrevista que fa Víctor-M. Amela a Francisco Gea, professor de televisió i conferenciant per a persones grans, a La Contra de La Vanguardia, del dia 31-01-2016.

La vellesa com a oportunitat de recuperació de somnis

L’entrevistador, Víctor-M. Amela, diu: “La vellesa no és grata”, i l’entrevistat, de 75 anys, explica que la veu com “una oportunitat de renovació i de recuperació de somnis”. També aconsella la persona gran que “ajudi un jove: us en beneficiareu tots dos”, diu. Gea afirma que “no hi ha cap motiu perquè la vellesa ens espanti, ja que aquesta no ens impedeix establir noves relacions, tampoc la creativitat, el plaer sexual, l’exercici físic, les bones decisions, els aprenentatges...”. I que això ho demostra la ciència. Que deixar de crear sí que és començar a envellir.

L’entrevistat afirma també que “els vells són feliços”, ja que en aquesta edat “valores més el que tens, sobretot les relacions interpersonals. I decreix la incertesa. I t’enfoques millor en el que és important”.

La importància de tenir un propòsit en la vida

Que si hi ha algun secret de la longevitat aquest és “la vida en comunitat, hàbits saludables, i tenir un propòsit”. Un pla de vida, la raó per la qual llevar-se cada matí.

Quant a les residències, Gea diu que en molts casos “són imprescindibles i útils”, però sempre han de conferir el màxim respecte i autonomia a la persona, ja que “som una generació que ha lluitat i canviat el país”. I, com a tal, mereix respecte. 

Il·lustració de Tilixia-Summer

Desitjaria que en la vellesa tothom tingués un propòsit tal com el té l’entrevistat de Víctor-M. Amela i que fos tractat i escoltat amb el respecte i l’admiració que es mereix algú amb tanta experiència de vida.