'Pubertat' o com les agressions sexuals arriben al cor de la cultura popular catalana

La sèrie Pubertat, creada i dirigida per Leticia Dolera i guardonada amb un premi Ondas, tracta d’una agressió sexual entre adolescents de fins a 14 anys en el si d’una colla castellera. Es va estrenar a HBO Max el setembre del 2025 i el passat 18 de maig a la televisió pública catalana, on va tenir una bona acollida per part del públic.

L'argument

En la sèrie veiem com a la nit de Sant Joan es produeix una agressió sexual entre adolescents que acaba derivant en una denúncia. És com una bomba que esclata dins d’una colla castellera i tots els protagonistes s’han de posicionar al voltant d’aquesta revelació inesperada. 

Al llarg de sis capítols, la sèrie tracta, igualment, altres temes de fons com ara la pornografia, l’assetjament, la mirada dels adults, el masclisme, les relacions paternofilials i les dinàmiques de colla. Alguns crítics diuen que la sèrie té massa densitat temàtica, però també pot ser un fet positiu que tregui tots aquests temes a la palestra.

Pubertat posa de manifest el fet que, a vegades, els agressors sexuals no són desconeguts i, fins i tot, poden ser gent amb lligams afectius profunds amb la víctima. 

Per què veure la sèrie

Hi ha diversos motius per veure-la. 

El primer, que no cau en el dramatisme barat o el sensacionalisme en què podria derivar si es fes una mirada equivocada sobre els fets que passen.

El segon, perquè tracta molts temes interessants, com la relació dels adolescents amb els mòbils i les xarxes socials i com reaccionen diferents famílies davant una denúncia d’agressió sexual que els toca molt de prop. 

El tercer, el fet que l’agressió sexual tingui lloc en el si d’una colla castellera, i, per tant, d’una entitat amb un simbolisme molt fort, que ens convida a pensar que cap entorn es revela segur a l’hora de patir fets d’aquest tipus.

El quart, pel repartiment d’actors de la sèrie, entre els quals hi ha tan intèrprets adolescents debutants com altres amb una gran experiència i representativitat, com Lluís Marco, Vicky Peña i Pep Munné. La mateixa Leticia Dolera apareix en el repartiment coral d’aquesta obra, així com Biel Duran, Betsy Túrnez, Anna Alcarcón o David Vert. Cal destacar la magnífica interpretació dels joves Aina Martínez, (en el paper de la Manu), Ot Serra (Pol), Bruno Bistuer (Roger) i Gael Namell (Steven). 

El cinquè, perquè és una sèrie que, tot i que alguns crítics l’acusin d’un didactisme excessiu, fa pensar i veure que la realitat té molts matisos, més enllà de culpables i innocents, i on veiem els diferents conflictes i situacions complicades a què s’han d’enfrontar els adolescents, com els abusos, però també les pèrdues de referents familiars en aquesta edat primerenca.

Frases simbòliques

A l’encapçalament de cada capítol, surt a la pantalla una frase simbòlica, lligada amb el contingut. El primer capítol es titula “Dimonis” (i la frase és: potser no es tracta d’expulsar els dimonis, sinó de posar-los al servei de la vida); el segon es diu “El dubte” (La veritat es revela); el tercer porta per títol “La família” (Les lleialtats familiars a vegades són refugi i d’altres, renúncia); el quart es titula “L’amistat” (L’autèntica amistat ens ofereix un espai segur on caure); el cinquè, “La ferida” (Cada veritat que ens obliga a créixer deixa una cicatriu en nosaltres), i finalment el sisè, titulat “L’acció col·lectiva” (Amb l’acció col·lectiva es poden reparar les ferides més profundes d’una societat).

Pubertat fa reflexionar i emocionar; és una sèrie que tracta uns fets durs i dolorosos, però amb una sensibilitat, un rigor i una exemplaritat incontestables.