‘Sort que sou aquí’, amics

Fa poquets dies diferents grups que fan cançons en català han tret avançaments dels discos que publicaran properament.

Els Amics de la Arts han donat a conèixer la cançó “Sort que sou aquí”, que, tal com ells diuen, és un cant a l’amistat, a aquells que ens fan costat en els moments difícils. Aquesta serà una de les cançons del disc Les paraules que triem no dir, que es publicarà el 5 de març.

És significatiu els que diuen els mateixos components del grup: “els personatges que inspiren les cançons d’aquest disc callen més que parlen, però les seves veus ens identifiquen a tots i retraten de nou les nostres vides”.

De fet, he de dir personalment que la cançó “Sort que sou aquí” retrata del tot la meva vida. Quan passo per moments dolents o d’enyorança, sort que tinc amics a prop, d’aquells que jo anomeno incondicionals, que hi són sempre, tant quan les coses van bé com malament. A vegades, quan una no està fina pensa que no és una bona companyia, però hi ha gent que em demostra que això no és així. Que val la pena sortir i quedar amb un o una incondicional em senti com em senti, ja que precisament perquè es tracta d’un amic o amiga de veritat farà tot el que pugui per animar-me i tornaré a casa millor del que n’he marxat.

Un exemple d’això és la tornada de la cançó, que diu: 

Sort que sou aquí, que assenyaleu un nou camí.
Ja em coneixeu: és part de mi aquesta enyorança.
Sort que sou aquí, que assenyaleu un nou camí,
Que no parlem només de mi.
Sort que heu vingut.
Sort de vosaltres.

I el tema continua:

He anat millorant però ja sabeu que això va a dies.
Per moments el dubte pren el meu control i es fa gegant.
Penso si al final guanyar
és una qüestió de simplement
no abandonar.

Escolta sort que sou aquí

Igualment, els Amics de les Arts han avançat el senzill “Les paraules que triem no dir”, un tema divertit, que em fa somriure cada cop que l’escolto. Parla, precisament, de les paraules que triem no dir, és a dir, aquelles que per algun motiu no han sortit mai de la nostra tràquea (no ens hem atrevit a dir-les), però podien haver-ho fet perfectament:

He descobert un lloc,
en un racó del pit, l'abocador del cor,
on cauen les paraules que triem no dir,
que moren just abans de pronunciar-les.

Escolta Les paraules que triem no dir 

“Un home realitzat” és una de les cançons que Guillem Gisbert, excantant de Manel, ha avançat del seu disc Balla la masurca!, que sortirà aquest divendres, 1 de març. La cançó està basada en un guionista de cinema espanyol, Rafael Azcona (1926-2008), que, en una tarda de poca inspiració davant la màquina d’escriure, es posa a fer avions de paper i resulta que se sent realitzat quan un vola durant disset minuts. Aquest és un episodi real de la vida del cineasta ocorregut a Roma, en una habitació d’hotel:

Però anava justet d'inspiració,
i feia avions de paper i des de la barana
els mirava estimbar-se i fer giravolts
davant dels despatxos d'una ambaixada.

I, avió a avió, Azcona va anar perfeccionant
la tècnica, fins que un va estar disset minuts flotant.
Va ser com un miracle sobrevolant terrats.
I deia Azcona vell que mai es va tornar a sentir tan realitzat.

La idea d’algú que se sent realitzat per una cosa així és força divertida. D’altra banda, però, estaria bé sentir-se’n sovint per petites coses que aconseguim a la vida i que ens passen desapercebudes. Per a Azcona, l’episodi dels avions de paper va ser un instant feliç, únic i irrepetible, i segurament per això hi va donar tanta importància.

Escolta Un home realitzat

A part d’aquest tema, Gisbert també ha avançat “Cantiga de Montse”, “Waltzing Matilda”, “Les dues torres” i “Hauries hagut de venir”, totes de bon escoltar.

“Mai més” és el senzill que Xarim Aresté avança del seu nou disc, amb videoclip inclòs a Youtube. Aresté, tal com diu la seva discogràfica, RGB Suports, amb aquest tema “ens convida a reflexionar sobre la perspectiva del temps, la persecució de somnis i la importància de viure plenament”.

Es tracta d’una cançó alegre, vital, que val molt la pena escoltar. La lletra ens insta a viure el dia a dia i a donar les gràcies per cada jornada que passem. També a deixar-nos estar de preocupacions i a gaudir del que tenim:

Perdona que vagi a sac.
Ja hem tingut prouta comèdia
i mira tu on ens ha portat,
A donar tombs per la perifèria.
Abandonant el que era més important,
cada dia en una dèria
mica en mica més insignificant. 
Vaig dir-me a mi mateix que mai més. 
Mai més, mai més.

Hi ha dies bons i dies tontos,
dies màgics, dies clau.
Els millors i els més nefastos,
tots ells foren un regal.

Escoltar la cançó m’ajuda a dir mai més a ofegar-me en les preocupacions i dèries i a dir sempre més a gaudir de tot el que em dona la vida dia rere dia. D’aquesta manera, de la cançó se’n desprèn una bona filosofia.

Escolta Mai més

Espero amb candeletes que surtin aquests tres discos, que segur que em faran passar molt bons moments i em donaran missatges útils per a la vida en general o m'explicaran històries interessants. Mentrestant, si voleu podeu escoltar les cançons de què he parlat a través de Youtube. Espero que us agradin tant com a mi!