"Mare", el millor tribut i homenatge dels Strombers

Des del moment en què em vas acollir
dins el vendre
que em feia del llit, jo flotant a l’aigua,
i tu em cuidaves.
Quan ja era fora, tu em regalaves el pit.
Sentint el teu batec, jo allà amb relaxava.
I tu em cuidaves

Mare t’estimo molt
Mare t’estimo molt
Mare t’estimo molt
Jo t’estimo molt

Mai serà tard per jo dir-te que
aquestes paraules i melodies
són d’agraïment, a tu i el pare
us dec la meva vida.
Tu va ser la primera abraçada
quan vaig arribar en aquest món,
sempre estaré bé
jo els teus braços o tu als meus.

Mare t’estimo molt
Mare t’estimo molt
Mare t’estimo molt
Jo t’estimo molt

Guardo una imatge d’infantesa
tu tenies 27 anys i un aura de tendresa.
I ara jo ja m’he fet gran.
I si mai neixo un altre vida
et tornaria triar a tu,
només per la manera
en què m’estimen els teus ulls,
els teus ulls

Mare t’estimo molt
Mare t’estimo molt
Mare t’estimo molt
Jo t’estimo molt

T’adoro t’estimo
Somric
quan et somio
T’adoro t’estimo

Aquesta és la cançó que el Ferran Gallart Salas, cantant de Strombers, va deixar enregistrada amb veu i guitarra abans de morir. Els Strombers l’han instrumentat i produït amb la col·laboració del productor musical Xasqui Ten. Finalment la cançó compta amb les veus de dos dels fills de membres de la banda de Cardona, que tenen un grup que es diu El Bonsai Blau. Amb això, veiem tota la intenció del grup de passar el relleu a les noves generacions.

Trobarem a faltar els Strombers, i molt. Però aquesta cançó és el millor comiat del Ferran i del grup. Els Strombers tenen moltes cançons gamberres i d’altres més profundes. Aquesta última és d’una gran sensibilitat i commou els que l’escolten. Amb aquesta cançó es demostra un cop més la versatilitat del grup quant als temes de les cançons. Podien ser festius però també sensibles, i ho transmetien al públic.

Del tema Mare, m’agrada tot: la melodia, la lletra, les veus... Però el que em fa posar la pell de gallina i em fa venir llàgrimes als ulls són dues coses: la tornada, “Mare t’estimo molt (...) Jo t’estimo molt”, i després el fragment que diu “I si mai neixo un altre vida et tornaria triar a tu, només per la manera en què m’estimen els teus ulls”.

De fet, crec que seríem molts els que, si mai tornéssim a néixer, tornaríem a triar la nostra mare. No la canviaríem per res del món. Per cert, com en la cançó, jo també somric quan la somio i des d’aquí li dono les gràcies per tot el que em va donar.

Vull agrair als Strombers aquest tema i dir-vos que el podeu escoltar a Spotify: http://bit.ly/Strombers, i també veure'n el videoclip a https://www.youtube.com/watch?v=3UmF7VhhX2g. Jo no me la perdria. És un tribut al Ferran i un homenatge a totes les mares.