Exposició a Manresa sobre Joaquim Amat-Piniella: “Em tens lligat, però no rendit”

Llegir Primo Levi als 17 anys

Quan estudiava primer de Batxillerat a l’Institut Guillem de Berguedà de Berga, el professor d’història contemporània ens va posar com a lectura més o menys obligatòria el llibre Si això és un home, de l’italià Primo Levi. Encara avui dia em sorprenc que un professor d’institut ens fes llegir aquest llibre, que, almenys a mi, em va donar lliçons importants. Actualment defujo aquest tipus de llibres per por que em facin sucumbir en la tristesa o la desesperació. Però en aquell moment el vaig afrontar amb molta lucidesa i ganes de conèixer tot el que em volia explicar aquell home anomenat Primo Levi, que havia estat al camp d’extermini nazi d’Auschwitz i ens oferia “un testimoni colpidor de la vida i la supervivència a l’infern dels Lager, o camps d’extermini, polonesos durant els últims anys de l’ocupació nazi” (citació extreta de la contraportada del llibre, que encara conservo). 

Del llibre em va impressionar especialment el capítol “Els enfonsats i els salvats”, un sintagma que ja ho diu tot. En tinc subratllats alguns fragments, per exemple: 

• “Qui és temut és, ipso facto, un candidat a sobreviure”.

•  “En la història i en la vida, a vegades sembla discernir-se una llei ferotge que diu: «A qui té li serà donat, a qui no té li serà tret». Al Lager, on l’home està sol i la lluita per la vida es redueix al seu mecanisme primordial, aquesta llei iniqua està obertament en vigor, tothom la reconeix”.

• “(...) els Muselmänner, els enfonsats, la força del camp; ells, la massa anònima, contínuament renovada i sempre idèntica dels no-homes que caminen i tresquen en silenci, apagada en ells l’espurna divina, massa buits per sofrir veritablement. Es dubta a anomenar-los vius: es dubta a anomenar mort la seva mort, davant de la qual no temen res perquè estan massa cansats per comprendre-la”. (Els veterans del cap anomenaven Muselmänner als dèbils, als ineptes, els destinats a la selecció.)

• “Ells [els enfonsats] omplen la meva memòria amb la seva presència sense rostre, i si pogués incloure en una imatge tot el mal del nostre temps, tiraria aquesta imatge, que m’és familiar: un home escardalenc, amb el cap cot i les espatlles encorbades, en la cara i en els ulls del qual no es pugui llegir cap rastre de pensament". 

De la mateixa manera que em sorprenc que un professor de Batxillerat ens fes llegir Primo Levi, em sorprenc també del la bona feina que han fet uns estudiants de quart d’ESO de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, que ha desembocat en una exposició sobre els 110 anys del naixement de Joaquim Amat-Piniella, escriptor nascut a Manresa que va ser enviat a diversos camps de concentració, dels quals va ser alliberat el 6 de maig de 1945. Aquesta mostra, amb el títol d’“Em tens lligat, però no rendit”, s’ha pogut veure del 4 al 15 de juny a la Biblioteca del Casino de Manresa. A mode d’anècdota, quan parlem d’Amat-Piniella, potser no tenim en compte que ens hem fet farts de veure una escultura que el representa, assegut en una taula a l’exterior de la mateixa Biblioteca del Casino. 

L’exposició no només repassa la biografia d’Amat-Piniella i la seva obra, sinó que també s’endinsa en la seva relació amb la capital del Bages i la seva amistat amb Montserrat Roig, així com en la història de la primera meitat del segle XX, la Guerra Civil, els manresans als camps nazis i la literatura concentracionària (relats sobre els camps de concentració, l’objectiu dels quals és, tal com diu l’exposició, “denunciar i explicar als lectors el que és viure en un camp de concentració), entre d’altres. 

Literatura sobre la vida als camps de concentració: Amat-Piniella, Primo Levi, Charlotte Delbo i Liana Millu

Justament, quan es parla de literatura concentracionària, hi ha una explicació sobre el llibre Si això és un home, de Primo Levi, que jo vaig llegir quan anava a l’institut. En destaquen la citació: “Si comprendre és impossible, conèixer és necessari”. També en aquest plafó de l’exposició hi apareix K.L. Reich, autobiografia novel·lada de Joaquim Amat-Piniella, “la primera versió de la qual va ser l’any 1945 i 1946 a Andorra, però que no es va publicar en català fins l’any 1963” i de la qual en destaquen el següent fragment: “Abans d’haver oblidat una cosa cal haver-la coneguda”. També es parla del llibre Auschwitz i després, de la francesa Charlotte Delbo, “format per les veus de dones deportades a camps de concentració per haver participat en la resistència al nazisme” i d’El fum de Birkenau, de l’italiana Liana Millu.

L’única cosa que he trobat a faltar és alguna referència a Neus Català, supervivent catalana del camp nazi de Ravensbrück, a part de militant comunista i activista antifeixista, la vida de la qual és relatada en el llibre Un cel de plom, de Carme Martí, i el testimoni de la qual apareix també en el volum De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas (Editorial ADGENA, 1984).

Dins d’aquesta literatura sobre la vida els camps de concentració, també hi ha L’home a la recerca de sentit, del neuròleg i psiquiatre austríac Viktor E. Frankl, que va sobreviure a diversos camps de concentració nazis. Amb aquest llibre, escrit l’any 1946, Frankl “pretén respondre quin és el sentit de la vida quan les circumstàncies són molt adverses”, és a dir, tal com Frankl diu “quin sentit té continuar vivint, malgrat el pitjor dels inferns?” Tal com veiem a l’exposició, hi és present la idea que “en un camp de concentració l’únic que et queda és canalitzar d’alguna manera l’esperança de poder sortir en vida i veure la gent que t’espera o estimes”. En el llibre també es relata com “els presoners s’enfrontaven a tres fases dins la vida en el camp: l’acceptació, l’adaptació i l’alliberament, els punts vitals que havien de tenir per no perdre l’esperança”. 

La idea de la ‘banalitat del mal’

Finalment, destacaré que la mostra també parla de la politòloga i pensadora alemanya d’origen jueu Hannah Arendt, que “va escriure sobre activitat política, el totalitarisme i la modernitat” i va desenvolupar la idea de la banalitat del mal, “quan no penses en les conseqüències que tenen les teves accions i et deixes portar per la moral de l’època i això desemboca en el totalitarisme: cedeixes la responsabilitat de les teves accions a altres persones i et deixes portar per l’opinió dels altres i no pel que vols tu”.